La Minu ve d'Andorra. És una euga molt dòcil i amb una sensibilitat especial.  Havia treballat en una hípica i ara la volien sacrificar. Fa poc que és amb nosaltres i està en molt bon estat físic i emocional.

La Irene se l'estima molt i l'ha volgut apadrinar.

Els nens i nenes, amb aquesta sensibilitat tan especial que tenen pels animals estan demanant als seus pares d'apadrinar els nostres equins. Si mireu les darreres notícies del bloc, veureu com l'Smirri i la Petitona ja han estat apadrinats per nens.

Estem molt contents que això sigui així i us ho agraïm

La vostra sensibilitat i generositat són una gran ajuda

L'Enrica, l' Iñaki i tota la seva família i el gos, van passar a fer-nos una visita perquè volien adoptar dos cavalls. Van quedar encantats amb la Sheila i la Lluna.

A la foto de dalt els podeu veure el dia que les van venir a buscar. I a les fotos de sota podeu contemplar la magnífica vista al peu del Montcau al Vallès Occidental, on tenen la nova llar. Els vam fer una visita i vam copsar com n'estant de contentes la Sheila i la Lluna.

El passat mes d'octubre de 2011 els nois i noies d'un centre de les terres de Lleida, ens van fer una visita per veure els cavalls i fer una passejada. Aquesta visita s'enmarca dins el programa d'interessos educatius dels menors.

L'experiència va resultar molt interessant i va servir per apropar a aquests joves a uns animals tan nobles com són els cavalls.

Tots han mostrat el seu interès a tornar algun altre dia, ja que s'ho van passar molt bé.

Us agraïm molt la vostra visita. El cavall és un animal que té una gran sensibilitat i capta ràpidament l'estat emocional de les persones que s'hi apropen.

El Dani amb la seva mare i una colla d'amics ens van fer una visita i s'ho van passar molt bé. Quan va veure la Petitona tan desnutrida i que no es podia aguantar dreta, el Dani li va dir a la seva mare que la volia apadrinar. El Dani dóna una part de la seva setmanada per poder fer front a l'alimentació especial que necessita la petitona per tal de superar la greu desnutrició en la qual es troba.

Estàvem segurs que aviat sortiria un bon padrí. Tal com va passar amb el Perdigón, la Petitona ha trobat uns padrins fantàstics.

Ens n'alegrem moltíssim i us ho agraïm molt.

La Petitona s'està recuperant d'allò més bé i està recuperant quilets, s'apropa molt a la Tatanca amb qui ha trobat l'escalfor que necessita qualsevol poltreta tan petita. Fins i tot ha començat a trotar una miqueta. Vosaltres mateixos podeu comprovar com ha millorat en les fotos de sota.

El dia 28 de juny d'enguany us presentàvem l'Smirri que acabava d'arribar a ARRE i demanàvem padrins que ens vulguessin ajudar a la seva manutenció, donat l'estat de desnutrició en què es trobava. Al cap d'un mes, el David, la Cris i el Javi l'apadrinaven. Vam estar molt contents i l'Smirri encara més. li van canviar el nom posant-li Perdigón. Ara és un mes de la manada. Sempre sota l'aixopluc de l'Aceituna que l'ha adoptat com si fos el seu fill. Tot i que no creixerà com un altre cavall, és molt feliç i ha trobat la companyia de totes les eugues i l'escalfor i tendresa dels seus padrins.

Us expliquem tot això perquè ara acaba d'arribar la Petitona, que és la germana del Perdigón. Malauradament no vam tenir l'oportunitat de fer-los venir als dos al mateix moment a ARRE. Això vol dir que, durant tot aquest temps, la Petitona s'ha anat desmillorant i debilitant greument. Tant és així que les cames no l'aguanten gaire estona i sovint la trobem a terra i l'hem d'ajudar a aixecar-se ja que ella soleta no pot.

De la mateixa manera que vam demanar ajuda pel Perdigón, ara la demanem per la Petitona.

Necessitem padrins urgentment per la Petitona. (1 euro al dia)

L'hem de recuperar.

Aquesta vegada també estem segurs que sortiran uns padrins fantàstics.